El camí dels Bons Homes

Hola, companys, sóc la Roser Tosquella i la meva proposta és fer un petit comentari sobre el Santuari de Queralt i el castell de Montsegur. Són els indrets d'inici i final, del camí dels Bons Homes, i tenen un elevat valor històric, cultural i simbòlic.

El santuari de Queralt és el principal centre de devoció de la comarca del Berguedà. Es troba emplaçat gairebé al cim de la serra de Queralt a 1.120 metres d'altitud, és un excel·lent mirador i els dies clars la visibilitat abasta una bona part de Catalunya. El santuari fou construït al segle XIV i renovat al XVIII. Al seu interior s'hi venera la imatge de la Mare de Déu de Queralt, del segle XIV. Annex al santuari hi ha un antic hostal, que havia funcionat com a restaurant.

El castell de Montsegur està emplaçat al cim d'un escarpat turó, a 1.207 metres d'altitud. Aquest castell conjumina la història, els misteris i les llegendes sobre la religió càtar. Fou l'últim bastió d'aquesta Església, considerada heretge per Roma, i caigué l'any 1244 després de deu mesos de bloqueig i setge per part de més de sis mil homes. Dos-cents càtars foren cremats a la foguera, al Pla dels Cremats, en no abjurarde la seva fe. Avui en dia, els vestigis que resten són del castell construït a finals del segle XIII pels vencedors, representa el signe que guia el peregrí cap a l'indret de la religió perduda, cap a l'últim cim que dóna significat a tota recerca en terra càtara.  

ZARAUTZ, ENTRE LA MUNTANYA I EL MAR

Zarautz

Sortim a primera hora direcció Zarautz, famosa població del nord de la península,concretament a Euskadi,a uns deu kilòmetres de Sant Sebastià.

Zarautz és famosa per la seva varietat gastronòmica,així com per les seves onades,tan importants per a l’esport rei de la comunitat,el surf. A Zarautz s'hi fan cada any diversos campionats d’aquesta modalitat.

Però abans d’arribar-hi podem fer alguna aturada pels pobles que ens anirem trobant.

Pamplona, famosa pels San Fermines, és un d’aquests llocs d’aturada obligatòria.
Ens reservem temps lliure per recórrer el casc antic d’Iruña,(Pamplona en euskera) on destaquen les seves places porticades, Plaça Consistorial i Plaça del Castell, i també

la seva catedral, els carrers Estafeta i San Nicolás, on hi ha els millors bars de “tapeo” de la ciutat.. Seguirem la ruta fins arribar a Zarauz, població típica de la costa basca.

Farem nit a l’hostal Txikipolit situat ben al centre d’aquesta població,i del qual destaquen els seus plats tipics de la gastronomia basca,així com el preu que ens fan.

Durant la tarda podem aprofitar per visitar el poble, els seus monuments, la seva meravellosa platja o deixar-nos caure pel restaurant del famós cuiner Karlos Arguiñano. Els mès agosarats podran fer l’intent de pujar damunt d’una taula de surf. Només cal llogarla a la botiga del centre del passeig maritim, Pukas, on també ens deixaran el neoprè. No cal dir que la temperatura de l’aigua a la costa nord no és la mateixa que al mediterrani.

Per acabar auquesta tarda ens donarem un premi als diferents bars o tasques del centre de Zarautz, on tastarem els pinxos que fan amb milers de sabors cantàbrics i, com no, tot això regat amb un bon xacolí.

L'endemà ens llevem d’hora, per poder aprofitar el matí i visitar la ciutat de Sant Sebastià,que es troba a uns deu kilòmetres de Zarautz.

Sant Sebastià

A Sant Sebastià o Donostia, com la coneixen els bascos, podem visitar la Platja de la Concha, Monte Igueldo, des d’on es podrà gaudir d’una meravellosa vista de la

Badia i la ciutat, plena d’edificis luxosos, senyorials, ponts i de bonics passeigs ajardinats.

En destaquem el barri pesquer, davant mateix del Kursaal, espai on es celebra el festival internacional de cinema. Aquest barri és famós pels seus restaurants i tasques on es donen cita els ciutadants de Donosti, aquí podrem gaudir d’una gran varietat de pinxos com també de botigues per comprar algun record de la ciutat.

Sant Sebastià

Portem dos dies al País Basc, i com que no tenim gaire més temps aprofitem l’ultima hora del dia per sortir cap a Astúries, segon punt d’aquest viatge de dos dies al País Basc.

Toni Barbero

Poblats ibèrics

Poblat de Ca n'Olivé

Moltes vegades tenim a prop de casa les restes de poblats ibèrics d'altres èpoques, com és el cas de Ca n'Olivé, un poblat ibèric que es troba a Cerdanyola i que va ser ocupat des del segle VI aC fins al segle I aC.

És un poblat de grans dimensions que està situat a la Serra de Collserola, des d'on es domina tota la plana del Vallès, el que feia que fos un lloc de gran importància estratègica per poder defensar-se dels atacs enemics. S'hi conserven restes de construccions de les diferents fases del món ibèric, i s'han localitzat catorze cambres, cinc sitges i un abocador de brossa.



La seva existència es va descobrir l'any 1919 però no es va comneçar a estudiar fins als anys 50, encara que es va aturar fins que l'any 1987 es va crear el Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola, el CRAC, que va donar l'empenta definitiva per al seu estudi, i que prepara jornades, cursos i conferències sobre el tema.

Actualment es pot visitar tots els diumenges de les 11 al es 14 h, i l'entrades és gratuïta. I per gaudir més de la visita us recomanem les visites guiades, i també teatralitzades. A més sempre hi ha activitats infantils i familiars.



Poblat de Puig Castellar



Com que la visita és sols per un dia, no us farà falta buscar allotjament per la zona, si no és que voleu visitar l'altre poblat ibèric, Puig Castellar, que es troba a Santa Coloma de Gramenet, al cim d'un turó del parc de la serralada de Marina, i el Museu Torre Balldovina, on podeu veure una gran quantitat dels objectes trobats a les excavacions.

I per menjar no us preocupeu, ja que hi ha molts restaurants de menjar casolà on degustar des del pa amb tomàquet amb bons embotits fins a plats més elaborats amb productes de la terra.

Gaudiu aprenent com vivien els nostres avantpassats.

Montse Villar i Santacreu

LA FAGEDA D'EN JORDÀ

La regió volcànica de la Garrotxa és el paisatge volcànic més important i un dels més interessant d'Europa.

De la trentena de volcans que té, els dos més coneguts són el Croscat i el Santa Margarita.

SANTA MARGARIDA

Un trenet ecològic ens permet fer una visita pels cons volcànics i gaudir de la grandària del Croscat i veure el cràter obert en forma de ferradura i la forma regular del Santa Margarita amb la seva peculiaritat: una ermita romànica dins, al fons del seu cràter.



CROSCAT



El paisatge de la Fageda ha inspirat a molts artistes, com Joan Maragall:

 LA FAGEDA D'EN JORDÀ

Saps on és la fageda d'en Jorda?

Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla,

trobaràs un indret verd i profund 

com mai cap més n'hagis trobat al món:

un verd com d'aigua endins, profund i clar,

el verd de la fageda d'en Jordà.

El caminant, quan entra en aquest lloc,

comença a caminar-hi a poc a poc;

compta els seus passos en la gran quietud:

s'atura, i no sent res, i està perdut.

Li agafa un dolç oblit de tot lo món

en el silenci d'aquel lloc profund

i no pensa en sortir,o hi pensa en va:

és pres de la fageda d'en Jordà,

presoner del silenci i la verdor.

Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Joan Maragall (1860-1911)

Aquest viatge no només us ompliria els sentits sinó també
l'esperit.

Juani Torio

La Fageda d'en Jordà

Ara que estem a la tardor, i abans que arribi el fred de debò, és el moment idoni per a gaudir de la natura. La proposta que us faig és fer una excursió a la Fageda d'en Jordà, a la comarca de la Garrotxa.

La Fageda d'en Jordà és un bosc espès de alts faigs i és una reserva natural del Parc de la Zona Volcànica de la Garrotxa. La frondositat dels arbres, la humitat i els colors de les fulles donen al bosc un ambient molt especial en aquesta època de l'any.

Arribar-hi és molt fàcil. Al quilòmetre quatre de la carretera GI-524 d'Olot a Santa Pau es troba l'àrea de Can Serra, lloc d'entrada a la Fageda, on està situat l'aparcament i l'oficina d'informació.

La Fageda disposa de diferents recorreguts senyalitzats i així podeu fer des d'una tranquil·la i curta passejada pel bosc fins a caminades més aventureres si voleu visitar els volcans propers (Croscat, Santa Margarida, Roca Negra...), o la població de Santa Pau amb el seu nucli antic medieval.

Per dinar tant podeu portar-vos uns entrepans a la motxilla com anar a qualsevol dels restaurants de la zona com Can Xel o Els Ossos.

Estic segur que podeu passar un bon dia, i sobretot no us oblideu la màquina fotogràfica!

Miquel Ortega

LA GARROTXA

GARROTXA – SANTA PAU

Us ha agradat el passeig que us ha proposat el meu company Miquel? Meravellós, sense dubte.

Ara toca agafar forces, és per això què us oferim fer un bon àpat al Poble de Santa Pau. No és per casualitat que hem escollit aquest poble. Santa Pau és famosa pels seus fesols, no podem marxar de la zona sense tastar-los, com tampoc hi poden faltar els embotits, la mel, les farinetes de fajol i els iogurts de la Fageda.

Hem pensat que un bon lloc per fer el dinar seria el restaurant Cal Sastre. Aquest restaurant està situat al bell mig del nucli antic, a la Placeta dels Balls, sota els porxos i davant del Castell. Un espai idoni per a un dinar idoni.

Un cop dinats farem una bona passejada per tal de fer baixar el menjar. Caminarem pels carrers estrets i irregulars, entre les muralles, plens de cases adossades típiques d'una vila medieval com és Santa Pau.

Ens aproparem al castell dels barons de Santa Pau, construcció datada de mitjans del segle XIII  i situada  sobre un turó als peus de la serra de Finestres.

Acte seguit faríem un cop d’ull a l’església de Santa Maria, d'estil gòtic amb un imponent campanar, construïda a mitjans del segle XIII.

Per últim acabaríem aquesta part de l'itinerari a la Plaça Major o Firal dels Bous (Firal dels Bous ve del fet que antigament era el lloc on se celebraven els mercats i fires de la vila), una plaça porxada d’arcs irregulars disposada a l’entorn del castell.

És des d'aquest punt que partiríem cap a l’última part del nostre recorregut i que us explicarà la meva companya Juani.

Carmen Suárez

EL RIPOLLÈS I LA VALL DE NÚRIA

RIBES DE FRESER


Continuem viatjant pel Ripollès i fem una aturada al poble de Ribes de Freser.

Ribes de Freser és el centre de la Vall de Ribes, antigament anomenada Vall Petrariense. Aquest poble amb forma de V i protegit per grans muntanyes, és un lloc privilegiat per a l’estiueig i per al turisme de muntanya.
L’aigua està present en qualsevol racó, així mateix, Ribes té moltes fonts d’aigua natural.

Coneixeu l’aigua de Ribes?  És produeix en aquesta zona.

L’oferta natural és el paisatge atractiu, la bellesa dels  seus voltants, els dolls d’aigua mineral i la proximitat a les grans estacions d'esquí. És molt apropiat per fer excursions i passejades i veure panoràmiques inesperades i imatges fins avui inèdites, com ara l’arquitectura rural, la presència pagesa: els corrals, les saleres i les cabanes de pastors.

Si passegeu pels seus camins us podeu  trobar diversitat de faunes, la cabra salvatge, el falcó, l’àguila daurada, les ovelles, les vaques i els nombrosos ramats de bens.  

 

També si us agrada l’arquitectura, esteu de sort  perquè aquest  poble  és l’estampa de diferents èpoques arquitectòniques, podeu començar per visitar des d'importants conjunts monumental fins a petites esglésies que es barregen entre castells medievals i edificis modernistes.

Amb tanta passejada segur que teniu gana!, aprofiteu  doncs,  per reposar forces i gaudir  de la riquesa gastronòmica que us ofereix aquest poble , ja que és  molt rica en productes artesans com la mel, els làctics, les daines, el mató, els embotits i la carn típica de la zona.

Jo us recomano tant per allotjar-vos com per  menjar que aneu a l'hotel Sant Antoni, és molt cèntric i gaudireu d'una estada molt agradable, un àpat tradicional i molt abundant, segur que no passareu gana.

Per acabar  només em queda recomanar-vos que no oblideu d'anar a  les rodalies per conèixer, per exemple el Coll de Jou, l’Ermita de Sant Antoni, Bruguera, Ventolà, Queralbs i altres pobles que ofereixen un paisatge incomparable i inoblidable.

Bon viatge.


Marisol Luzón Perez

CAMÍ DE SANT JAUME

Encara que es faci el Camí de Sant Jaume en cotxe, convé fer els últims cent quilòmetres a peu per endinsar-se a la seva simbologia, emprar els albergs per gaudir de la relació amb els altres caminants, gent que arriba dels indrets més llunyans del món sense que ningú entengui què els ha portat fins a allà, gent que camina sense repòs i sense donar explicacions i que fa aquest viatge per les solituds i cap a l'interior de si mateix.
    

Serà una experiència molt gratificant creuar Galicia amb la seva infinitat de menuts llogarrets, traspassant rouredes, boscos d'eucaliptus i castanyedes, on podem visitar pobles d'allò més interessants turísticament com Sarria, Barbadelo, Portomarín, Palas de Rey i Melide, per arribar finalment a Santiago de Compostel·la una de les ciutats més atractives d'Europa per gaudir de la seva meravellosa catedral romànica.

Aconseguir fer-lo a peu és un esforç físic que es veu altament recompensat pels sentiments i els records que s'acumulan al llarg del Camí i que acaba deixant petja, més o menys profunda, en els seus protagonistes encara que l'hagin fet com un repte, aventura esportiva o una manera alternativa de fer turisme.



                                                 










Alfons Collado

RIPOLL

Si no disposeu de gaire temps i el que voleu és fer una petita escapada, jo us proposo que us apropeu a la comarca del Ripollès.

Aquesta comarca és ideal per gaudir dels plaers de la muntanya, on podem trobar uns pobles de llarga tradició i patrimoni, valls amb boscos frondosos, rierols i natura extraordinària, cims de gran bellesa, unes comunicacions excel·lents i unes rutes amb moltes possibilitats.

Avui us presentaré la ciutat de Ripoll, per fer aquesta "sortida" no cal matinar massa, ja que la distància que ens separa és aproximadament d'uns 100 km. I estimem que per la traçada de l'itinerari la podrem fer en 1h 30'  més o menys.

Què trobarem a Ripoll?

Per la gent que no hagi visitat la ciutat mai, els podríem dir que té un passat històric molt interessant, ja que és un punt notable de la Catalunya medieval i romànica. Hi podem trobar una gran quantitat de punts d'interès, el més important és el seu monestir, el qual l'escriptor Jacint Verdaguer anomenava, "la bíblia de pedra", ja que la seva portalada conté diferents escènes bíbliques.

Visitarem tambè l'Scriptorium, exposició permanent sobre la còpia i producció dels manuscrits del monestir.

La Farga Palau és museu que permet conèixer i visitar l'única Farga de Catalunya que segueix en funcionament i que va tenir un paper molt important en l'indústria del ferro, i no oblidem que si volem ampliar aquest coneixement podrem voltar per aquesta zona en diferents rutes a peu o en bici per poder descobrir la ruta del ferro i el carbó, una bona excusa si més no, per poder aprofitar el tast dels bons embotits d'aquesta zona.

Nosaltres, per amanir aquest dia, anirem a gaudir d'un bon àpat (imprescindible d'una bona sortida) a la Fonda Xesc d'en Gombrèn (guardonada amb una estrella Michelin). Allà ens ofereixen avui cuina de temporada;

• "Peus de porc amb botifarra negra i espardenyes"
• "Arròs de la fonda amb carxofes trompetes i sepiones"
•  I de postres "Xocolata amb regalèssia i gela d'eucaliptus"

Buff!!! Amb aquest dinar haurem de fer una mica de cames, ens hem fet l'ànim, doncs, de rodar per aquesta meravellosa vila del segle XVII, amb una de les visites guiades, organitzada per la Oficina de Turisme i de la mà del fra Benet, monjo almoiner del monestir.

Aprofitem la nostra passejada tambè, per aturar-nos i regalar-nos un dolç típic de Ripoll.....què us semblen unes carícies per al vostre paladar? Això no vol dir que us fem pessigolles a la gola no....., sinó que els dolços típics d'aquí s'anomenen així "Carícies", i consisteixen en unes neules farcides d'ametlles, avellanes i sucre fetes a la pastisseria de més renom a Ripoll, la Pastisseria Junyent.

Feu-nos cas, tasteu-les, no us en penedireu!!

Eva Mª  López

Qui eren els càtars?


 Des del segle X al segle XIV es va expandir per tot el sud de França una creença religiosa herètica, anomenada Catarisme.

El càtars o Bons homes, eren homes i dones de rígida moral, que rebutjaven tota la riquesa, que no creien en l'Antic Testament i que repudiaven l'Església católica i el sistema feudal del nobles del moment.

Per tot això, els bons homes i bones dones foren considerats heretges per part de l'església  catòlica, la qual , amb l'ajut del rei de França i de la noblesa francesa, inicià la seva persecució i extermini.



Amb la presecució i extermini del càtars, després de la desfeta a Montsegur, els càtars que van quedar, van empendre una migració cap a terres catalanes, travessant els Pirineus per anar a refugiar-se a casa de nobles catalans que els acolliren.



El Camí dels bons homes és un itinerari turístic entre el Santuarí  de Queralt a Berga (Catalunya) i el castell de Montsegur (Arièja, França) que ofereix la possibilitat de recórrer les rutes de migració que van utilitzar el Càtars  durant el segles XIII i XIV quan fugien de la croada i la Inquisició.

El Camí dels bons homes s'ha convertit actualment en un sender de gran recorregut ( GR-107), que es pot recórrer a peu, a cavall i en la majoria de trams en bicicleta de muntanya. Si fem aquest recorregut seguirem les petjades del catarisme a Catalunya i fins a França, travessant els Pirineus.


Existeix  una variant que des de Gósol arriba fins al santuari del Miracle i segueix majoritàriament el GR 7, També el podem descobrir en cotxe el pobles on varen viure el Bons Homes i les Bones Dones tot visitant les comarques del Berguedà, la Cerdanya, l'Alt Urgell, el Solsonès i el departament francès de l'Arièja.


La descripció de la ruta la fem des de Queralt fins a Montsegur, però el recorregut que van fer els Càtars va començar a Montsegur fins a Queralt.

L'ofici de trementinaire

Sóc la Pilar de Diego i us vull parlar de les trementinaires, que formen part de la ruta del Camí dels bons homes i les bones dones i a la vegada formen part de la ruta dels oficis.

El Museu de les trementinaires es troba situat a la població de Tuixent, a la Comarca de l'Alt Urgell.

L'ofici de trementinaire se situa a mitjans del segle XIX. La coneixença de les plantes, les seves virtuts medicinals i els processos d'elaboració de remeis ancestrals adquirits per trasmissió oral, van ser, entre altres factors, el que les va motivar a exercir aquest nou ofici. El seu nom el deuen a la trementina, el remei que més popularitat els va donar.

La Trementina.- El procès original d'elaboració de la trementina comença amb l'extració de la resina del pi roig. La composició que se'n coneix és la d'una trementina reelaborada a partit de les matèries primeres comprades a les drogueries -pega-grega- i a les farmàcies, l'essència de trementina.

Les trementinaires marxaven un o dos cops l'any i podien ser fora des d'uns dies fins a quatre mesos, seguint sempre la mateixa ruta, venent a les masies.
Alguns remeis de les trementinaires.-  OLI D'AVET- les seves apliccions per guarir malalties pulmonars, dels ronyons, l'uretra i per les llagues d'estómac.
També es pot visitar El Jardí Botánic de les Trementinaires.- Allà podreu veure i conèixer in situ les principals característiques i usos de les plantes que feien servir.
Els dies 29 i 30 de maig celebren la Festa de les Trementinaires.

CAN CATÀ

Dins del Parc de Collserola, pertanyent al municipi de Cerdanyola, a uns tres quilòmetres del nucli d'aquesta població vallesana, hi ha Can Catà, una bonica masia.
Trets principals
Aquest mas és d'estil neobarroc i va ser construït a finals del segle XIX pels arquitectes Puig i Cadafalch i Bassegoda. Durant aquests anys s'han fet diferents reformes i el més destacat és el seu preciós jardí romántic, un lloc on s'hi respira pau i tranquil·litat. Aquest jardí el va dissenyar l'any 1914 Francesc de Paula Nebot, l'arquitecte del cine Colisseu. Hi ha una magnífica col·lecció d'arbustos i d'arbres i una singular gruta construïda amb pedra extreta de la veïna població de Montcada.


Can Catà



La finca fa cent hectàreas. Dins d'aquest terrenys hi destaca l'ermita de Sant Iscle de les Feixes, del segle XI, que Leopoldo Gil Nebot, actual propietari de Can Catà, va fer restaurar. El nom de "les feixes" ens recorda la importància que les activitats agrícoles van tenir en aquest indret durant centenars d'anys.

La seva història



El juliol de 1936 va ser saquejada per membres de la CNT-FAI de Cerdanyola, van endur-se les armes de caça, els quadres, els mobles, les ceràmiques i les escultures. Entre 1936 i 1939 va ser requisada per la Generalitat i convertida en una presó.

Ana Muñoz

Cornisa Cantàbrica. Arribem a Galicia!!

Una vegada en Vigo, agafarem el ferri per anar a les illes Cies. Aquesta illa és un àrea natural d'interès paisatgístic pel seu ecosistema, la flora i la fauna.
Les seves platges cristalines i amb aigües tranquil·les fa possible fer busseig.
Aprofitarem el matí per fer senderisme per l'illa, hi ha quatre rutes, però nomès farem una de les rutes que serà la  ruta del monte Faro, que té una distancia de set kilòmetres, trigarem en arribar-hi un hora més o menys.  Durant la pujada ens trobarem amb una espessa arbreda que deixa entreveure, al sud, la bella illa de Sant Martino.
També ens trobarem amb un observatori d'aus, des d'on podrem observar miles de gavines, corb marins i altres animals, a més de gaudir de les vistes de les platges.

Una vegada que hem arribat al far, farem fotos, i començarem la baixada. Dinarem al restaurant de l'illa, i havent dinat, el que vulgui podrà fer  busseig i gaudir de la experiencia de banyar-se en aigües transparents on conviuen més de cen especies marines. Al vespre tornarem a l'hotel que es troba a Vigo.
L'ultim dia, com que ja hem passejat gaire, aprofitarem el dia per recorre la ciutat, fer compres i preparar la tornada fins a Barcelona.

Rosana Buden

CAMÍ DE SANT JAUME - ATURADA A BURGOS

Hola companys,
Sóc la Begoña i us parlaré de la ciutat de Burgos, que és una ciutat que val molt la pena visitar, res a envejar a moltes ciutats europees amb molt més nom. Té estàtues com el gran Cid Campeador i una catedral d’estil gòtic que és impressionant, també els carrers del casc antic amb una atmosfera medieval i nombroses referències a la història d’Espanya, aquests carrers que tenen aquell ”nosequè” que algunes ciutats tenen. 
Hi ha molts monuments que cal visitar: la Catedral, com he dit abans, el Monestir de les Vagues que compta amb una sala capitular gòtica i un fantàstic claustre romànic,és un dels més importants monuments d’Espanya, la Casa del Cordón, que és el millor exponent de l’arquitectura civil de Burgos, i que llueix una originalíssima portada amb un cordó esculpit en pedra, motiu que li ha donat el nom que té.
Burgos té moltes esglésies, totes elles d’estil gòtic  i una muralla que encercla la ciutat. La porta de Santa Maria és una de les portes de la muralla inicialamb una torre àrab al seu costat, la Torre de Santa Maria.
Mentre fem les visites ens aturarem a tastar les especialitats burgaleses, com el formatge de Burgos, be rostit ,trinxat de porc, botifarra, mongetes vermelles (ibeas), l’olla podrida,...
No deixarem de tastar el peix com el bacallà a la burgalesa ,el congre a l’Arandina i més que ens mostrarà l’autèntica cuina castellana.
Si hi voleu passar la nit us recomano l’Hotel Cordón,  que està situat al cor de l’antiga ciutat de Burgos en un carrer tranquil i molt pintoresc.

Begoña Fernández

Masia de Can Coll

És una de les masies més grans de Cerdanyola i és on es troba el Centre Ambiental del Parc de Collserola.
Quan va ser construïda no era tan gran,  però amb el pas del temps van fer més dependències al voltant d’un pati interior.
La principal activitat que s’hi va desenvolupar va ser el conreu de la vinya i la producció de vi. Per l’emplaçament, aquesta masia té una magnífica panoràmica, es pot veure tot el Vallès, des de Sant Cugat, Montserrat, Sant Llorenç, el Montseny i fins el Besòs.
Molt a prop es va localitzar una necròpolis de l’edat de bronze formada per tres enterraments individuals en fosa.
Actualment és propietat de la Corporació Metropolitana de Barcelona.

Eloísa Medina

El camí de Sant Jaume

Som una grup de cinc amics que hem decidir fer el camí de Sant Jaume, en cotxe. Per fer-lo disposem d’una setmana, per recórrer els gairebé 800 km. Aquest camí creua, en territori espanyol, quatre comunitats autònomes i set províncies: Navarra, La Rioja, Castella i Lleó (Burgos, Palència, Lleó) i Galícia (Lugo, La Corunya).
El camí Francès és el més conegut i s'inicia a Roncesvalles. A partir d'aquí el camí està envoltat d'una esplèndida vegetació i passa per petits pobles ramaders que han sabut conservar la seva essència amb el pas dels segles.
Després visitarem Larrasoaña, i seguirem en baixada els curs del riu Arga, a través de frondosos boscos de faig i pi. És un dels trams més bonics de tot el camí Francès.
Les visites més recomanades són:
- El pont de Puente la Reina/ Gares. Amb sis arcs, va ser construït per Doña Mayor, esposa del rei Sancho III, per facilitar el pas als pelegrins.
- La col·legiata de Roncesvalles. Acull la talla escultòrica de Nostre Senyora de Roncesvalles.
- La catedral de Logroño

Aplec de Sant Iscle

El diumenge 21 de novembre es celebra l'Aplec de Sant Iscle a l'ermita de Sant Iscle de les Feixes situada dins la serra de Collserola.
Es tracta d'una trobada on la gent porta el menjar i tothom dina a l'aire lliure a un camp on es poden fer barbacoes. També hi ha una missa al voltant de les 12 del migdia. En acabar la litúrgia es donen panets beneïts per a tothom. La idea de la trobada i dels pans ve de l'edat mitjana on els pagesos dins l'àrea de Collserola, que no vivien gaire a prop els uns dels altres, es reunien i compartien el dinar. Durant l'Aplec, l'ermita (església romànica) estarà oberta i es pot visitar. També es podran veure restes arqueològiques.

Arribar a Sant Iscle és molt fàcil:
Aneu a Canaletes (Cerdanyola), molt a prop del supermercat Condis, hi ha una rotonda amb vinyes i una premsa de vi, des d'allà veureu gent caminant cap a dins el parc de Collserola. Només hi ha un camí ample i és impossible perdre’s.
Des de Canaletes es triga una mitja horeta. Per a la gent gran o la gent que no pot caminar hi haurà autobusos.

A mi m'agrada anar a l'Aplec de Sant Iscle perquè es un passeig agradable per Collserola i més a més es respira l'aire medieval i ens recorda que la unió i l'amistat entre veïns ens fa sentir que no estem sols i que som més forts.

Jorge Menéndez Fontal

El Camí dels Bon Homes: comencen... pel Berguedá

Hola, companys!
Sóc la Isabel Hernández i tinc una proposta.
Un bon viatge és la “Ruta del Càtars”, l’anomenat “Camí dels Bons Homes”, que és un itinerari turístic entre el Santuari de Queralt a Berga i el castell de Montsegur (Arièja, França), que ofereix la possibilitat de recórrer les rutes de migració que van utilitzar el Càtars quan fugien de la Inquisició.
La ruta comprèn cinc comarques catalanes: el Solsonès, l’Alt Urgell, el Berguedà i la Cerdanya.
És una mica difícil fer tota la ruta catalana d’una tirada, si no es disposa d’unes llargues vacances. Així doncs, és preferible fer-la a poc a poc, per exemple, visitar una comarca aquest proper pont de la Constitució. Jo, personalment, em decantaria per la comarca del Berguedà.
El Berguedà és l’única comarca pirenenca que pertany a la província de Barcelona. La ruta recomanada engloba quatre ciutats o pobles: Queralt, Gósol, Bagà i Bellver de Cerdanya. La 1a i la 3a pertanyen a Barcelona, la 2a i la 4a a Lleida.
La capital de la comarca és Berga. És el punt de partida cap al Santuari de Queralt i pot ser interessant visitar-la, així com el Parc Natural del Cadí (amb el Pedraforca).
A prop de Berga, es situa el santuari de Santa Maria de Queralt. Se l’ha anomenat el “balcó de Catalunya”, imagineu quines vistes!. Val la pena visitar el Santuari, la imatge de la verge i la cova de Santa Helena, on diu la llegenda que es va trobar.
Seguidament podem visitar el poble de Gósol, que és un dels caps de municipi més elevats de Catalunya. És un lloc preciós, situat  en una vall voltada d’altes muntanyes. És un poble molt petit, però amb gran riquesa arquitectònica. Cal visitar la seva església i l’arxiu municipal. Fora del poble, però dins del municipi, cal assenyalar unes quantes ermites i esglésies de gran interès, com Santa Maria o Santa Margarida.
Bagà es troba a 20  km. De Berga i està situada a la Vall del riu Bastareny, afluent del Llobregat. Cal destacar-ne el  casc antic, amb la Plaça  Major, l’església i el Palau del Pinós (va ser la família que va construir la ciutat).
L’últim punt del camí, i  punt de partida de la següent comarca, és Bellver de Cerdanya. Aquesta zona és molt maca, destaquen els seus paisatges naturals i la seva gastronomia: el trinxat, els cerdans (dolços), formatges i embotits, el conill amb moixerdons...
Igualment, us recomano no deixar de tastar el plats típics de la zona del Berguedà, com l’escudella de blat de moro escairat, la sopa de mandonguilles o la vedella amb llenegues. Els embotits, formatges i postres artesans també són deliciosos.
Què, nois i noies...us animeu.....?

Isabel Hernández

VIATGE: Cornisa Cantàbrica (D'Eukadi fins a Galícia, passant per Astúries)

Després de passar per Zarauz hem arribat a Astúries. Hem començat fent una excursió pels Pics d'Europa on es pot gaudir d'uns paisatges molt abruptes i una gran diversitat de tonalitats de colors verds. Continuem el trajecte fins arribar a pobles marítims com CUDILLEROS i LLANES. Cudilleros és un poble mariner, és molt bonic i pintoresc, amb molt  encís. A més a més, és pot gaudir d'una guia gastronòmica molt elaborada i exquisida. Després arribem a ARRIONDAS, on el 1er dissabte d'agost es celebra la "Festa de les piragües". És el descens del riu Sella fins arribar a RIBADESELLA.
Aquesta festa es podria dir que, a més de ser una competició internacional, és una festa molt tradicional de la zona. Mentre  els competidors baixen el riu en piragües, els seguidors fan el mateix camí  de la cursa per la carretera, motiu pel qual resta tallada el temps que dura la competició. És una festa molt bonica i divertida i sobretot molt tradicional i pròpia dels asturians.
Passem a LIENCRES on hi ha uns penya-segats des d’on pot contemplar unes vistes i unes postes de sol indescriptibles, són meravelloses.
NOTA: Si en teniu l'oportunitat i podeu fer aquest viatge, de veritat que ho val!

Isabel Caballero

Comencem a fer camí?

Aquest bloc neix per donar aixopluc a les propostes de viatges que s'han organitzat en una activitat de les classes de català del SLC de Cerdanyola: itineraris per la muntanya, rutes gastronòmiques, sortides culturals... Són viatges de tota mena que quedaran documentats en aquest lloc virtual amb totes les informacions necessàries per si algun dia us animeu a fer-los realitat!